Josep Martí (@blacknote69) Dijous passat, dia 21 d'Octubre de 2015 i per casualitat, vaig topar amb una audició que em va sorprendre. Feia anys que jo explicava a la gent, la importància d’escoltar molta música i en diferents estils ja que açó, contribuiría en gran mesura a la percepció musical posterior de cadascú de nosaltres i a més reforçaria la nostra formació i cultura musical. Per qué hem d’escoltar música barroca si estem al segle XXI?, pregunten alguns alumnes meus…Per que es molt possible i no descartable, que un dia tingues que interpretar o inclús composar o fer arranjaments d’este estil i si no el coneixes i l’has interpretat, estudiat, analitzat,sentit i com a mi m’agrada denominar, “notat”, no ho podràs fer, els conteste jo. Tornant al dijous, vaig escoltar el tema, per nosaltres “Xaranguero”, ( Tengo una vaca lechera ) interpretat pel compositor i pianista xilè Juan Lemann (Vendôme, França, 1928-Santiago de Xile, 1998).I per què em va sorprendre?, per tarctar-se d’una xaranga al pino?, Doncs no, si més no, per tractar-se d’una broma. Una broma majúscula, i no una broma fina, irònica, elegant i brillant, no. Una broma de les de veritat, de les que fan gràcia. Lemann, que acabaria sent un respectable professor de piano, vicedegà de la Facultat de Ciències i Arts Musicals de la Universitat de Xile i una figura important en el món musical llatinoamericà, va compondre sent un estudiant en 1947 les seves Variacions sobre el tema "La Vaca Lechera "per a piano, les quals va interpretar per primera vegada en un concert celebrat el 1952 amb el noble propòsit de treure uns dinerets, per poder finançar un viatge d'estudis. A les variacions, Lemann imita l'estil de diversos compositors cèlebres, així com els ritmes del tango, les danses hongareses, el jazz i la música oriental. M'encanta. La casualitat no serà el mètode més efectiu per descobrir noves obres interessants, però sí el que menys esforç requereix i, per tant, el meu favorit. També podeu menysprear amb gest altiu, compadir-vos de la meva candidesa o intentar comprendre com pot haver qui gaudeixi amb una cosa tan banal si ho preferiu, que sobre gustos no hi ha res escrit. O millor, sí que n'hi ha, però no em ve de gust llegir-lo, prefereix escoltar "La Vaca Lechera" i els seus 14 variacions.
1 Comentario
|
Josep MartíDirector de l'AMGG i professor del Conservatori de Castellò ArxiusCategoria |